Sorprèn que 36 anys després de la seva estrena, l’univers de Star Wars segueixi inspirant dissenyadors de tot el món. La saviesa antiga dels mestres jedi, la maldat de l’imperi, la valentia de la rebel·lió contra el totalitarisme, l’atracció del costat fosc, la simpatia de robots i contrabandistes… i la contínua reinterpretació de la seva iconografia que podeu veure en aquesta carpeta de Pinterest. Així que ens hem preguntat què és el que fa que la força de les seves imatges perduri al llarg de les dècades.
Star Wars va tenir l’encert d’ajuntar en una mateixa història diverses tradicions: des de la iniciació d’un monjo-guerrer oriental fins al combat aeri de la Segona Guerra Mundial. Tampoc falten l’escena del Saloon del Western, la princesa captiva, el granger escollit com alliberador pel destí, el pirata simpàtic, la repressió militarista, els pobles nòmades del desert…
Però, com aconseguir George Lucas donar unitat a aquesta barreja ? La resposta és : “Els dotze passos del camí de l’heroi”, una interpretació dels saberuts estudis de Joseph Campbell sobre les invariants en les mitologies de diferents cultures. Així, els personatges (alguns d’ells dobles : R2D2 – C3PO, Han Solo – Chewakka) són típics de les diferents etapes d’aquestes trames (la ruptura del món ordinari, la crida al heroi i el seu rebuig inicial, el mentor, l’objecte de poder, el guardià del llindar al món extraordinari, l’ajut sobrenatural i l’objecte de poder, l’enfrontament amb el cavaller seduït pel mal … ) i vénen reforçats per un altre aspecte que també contribueix a donar unitat al conjunt: la música de John Williams, que incorpora temes fàcilment reconeixibles per als personatges i situacions centrals, donant suport a la narració .
Des del punt de viatja estètic, la definició de cadascuna d’aquestes trames-tipus juga un paper fonamental en la història: els foscos uniformes nazis de l’imperi contra les robes clares i humils dels jedi, les naus grisos d’arestes afilades imperials contra les blanques i arrodonides de la rebel·lió… Tots aquests aspectes van contribuir a fer de Star Wars una producció única i pionera (sense parlar de les innovacions tecnològiques en efectes especials que van desenvolupar per poder realitzar la pel·lícula ), i ells expliquen també la seva enorme influència fins al dia d’avui.
Encara que s’ha escrit moltíssim al respecte, ens acomiadem recomanant un volum que recull aspectes de la gestació del projecte que no s’havien publicat fins al moment: “The making of Star Wars” de JW Rinzler Ballantine Books, NY 2007. Feliç lectura i que la força us acompanyi.
Sorprende que que 36 años después de su estreno, el universo de Star Wars siga inspirando a diseñadores de todo el mundo. La antigua sabiduría de los maestros jedi, la maldad del imperio, la valentía de la rebelión contra el totalitarismo, la atracción del lado oscuro, la simpatía de robots y contrabandistas… y la contínua reinterpretación de su iconografía que podéis ver en esta carpeta de Pinterest. Así que nos hemos preguntado qué es lo que hace que la fuerza de sus imágenes perdure a lo largo de las décadas.
Star Wars tuvo el acierto de juntar en una misma historia varias tradiciones: desde la iniciación de un monje-guerrero oriental hasta el combate aéreo de la Segunda Guerra Mundial. Tampoco faltan la escena del Saloon del Western, la princesa cautiva, el granjero escogido como liberador por el destino, el pirata simpático, la represión militarista, los pueblos nómadas del desierto…
Pero, ¿cómo consiguió George Lucas dar unidad a esa mezcla? La respuesta es: “Los doce pasos del camino del héroe”, una interpretación de los sesudos estudios de Joseph Campbell sobre las invariantes en las mitologías de distintas culturas. Así, los personajes (algunos de ellos dobles: R2D2-C3PO, Han Solo-Chewakka) son típicos de las distintas etapas de esas tramas (la ruptura del mundo ordinario, la llamada al héroe y su rechazo inicial, el mentor, el objeto de poder, el guardián del umbral al mundo extraordinario, la ayuda sobrenatural y el objeto de poder, el enfrentamiento con el caballero seducido por el mal…) y vienen reforzados por otro aspecto que también contribuye a dar unidad al conjunto: la música de John Williams, que incorpora temas fácilmente reconocibles para los personajes y situaciones centrales, apoyando la narración.
Desde el punto de viaja estético, la definición de cada una de esas tramas-tipo juega un papel fundamental en la historia: los oscuros uniformes nazis del imperio contra las ropas claras y humildes de los jedi, las naves grises de aristas afiladas imperiales contra las blancas y redondeadas de la rebelión… Todos esos aspectos contribuyeron a hacer de Star Wars una producción única y pionera (sin hablar de las innovaciones tecnológicas en efectos especiales que desarrollaron para poder realizar la película), y ellos explican también su enorme influencia hasta el día de hoy.
Aunque se ha escrito muchísimo al respecto, nos despedimos recomendando un volumen que recoge aspectos de la gestación del proyecto que no se habían publicado hasta el momento: “The making of Star Wars” de J.W. Rinzler Ballantine Books, NY 2007.
Feliz lectura y que la fuerza os acompañe.