Tres característiques de la ciència ficció (II)

Tres característiques de la ciència ficció (II)

Apuntat en un post anterior què entenem per versemblança en l’anterior post, passem ara a les altres dues característiques: la intuïció i la síntesi. Per intuïció ens referim a la transmissió,  a través dels sentiments, dels conceptes que caracteritzen la ciència ficció (la novetat, l’estranyament o el sentit de la meravella esmentats, entre altres, per Darko Suvin recentment ressenyat en l’interessantíssim bloc fata libelli). Per tal que el receptor se submergeixi en la història, cal que no sigui conscient del muntatge, els efectes especials, la fotografia o la banda sonora -en el cas del cine- o les metàfores, analepsis o acotacions en els diàlegs -en el cas de la literatura- que no són sinó els maons amb què es basteix la narració.

Es tracta que l’espectador o el lector “experimenti” un viatge en la llançadora que uneix la Terra amb l’estació de trànsit cap a la Lluna; que “visqui” el lent pas del temps en el viatge a Júpiter; que “cregui” que una Intel·ligència Artificial pot desenvolupar un comportament psicòtic si se la sotmet a una contradicció extrema…

Finalment, les narracions de ciència ficció són sintètiques. En part perquè estan limitades als minuts que dura la pel·lícula o les pàgines que ocupa el relat; però sobretot, perquè mostren només allò que té una funció en la trama. Els millors exemples són els decorats o “sets” que només representen allò que serà mostrat en la pantalla, i les el·lípsis o fragments de la historia que s’obvien en la trama.

Això no vol dir que una bona obra de ciència ficció només hagi reflexionat sobre allò que mostra: el que veiem o llegim és com la punta d’un iceberg, la major part del qual està submergida. En aquest sentit, un bon autor de ciència ficció mostra només una petita part del món que ha construït, deixant que sigui l’espectador o lector qui dedueixi l’existència de la resta, donant així profunditat i credibilitat al món imaginari que ha bastit.

2001_02_700px

En aquest sentit, la idea de versemblança amb què començàvem aquesta sèrie de posts sol raure en petits detalls directament relacionats amb un món del qual només se’ns mostra un petit fragment: a “2001”, és el cas de les explosions a l’espai sense flames ni soroll, o l’uniforme de l’hostessa i l’àpat dels passatgers en una llançadora orbital presentada com una línia regular de la desapareguda companyia Panam, per exemple.

En properes entrades mirarem de desenvolupar aquests tres conceptes amb exemples concrets de les obres de ciència ficció que més ens han agradat.

2001_04_700px

Leave a Reply