Una certa mena de crítica

Posted by on ago 7, 2015 in Blog, Narrativa | No Comments
Una certa mena de crítica

Aquests dies de calor estic gaudint “L’últim desig” d’Andrzej Sapkowsky. Tot i que no acostumo a llegir les floretes amb què els editors sembren les solapes dels llibres, aquest cop ho he fet, i n’he trobat una que m’ha semblat que valia la pena comentar. I que consti que és una de positiva.
El crític anònim de “Nowa Fantastyka” aporta un comentari de quatre línies que es pot dividir en dues parts. La primera diu:
“L’obra d’Andrzej Sapkowsky està destinada al gran públic, és, per tant, literatura popular.”
Aturem-nos en aquesta coneguda parella de substantiu i adjectiu: “literatura popular”. Això és bo o dolent? ¿Popular perquè té èxit i, per tant, mereix l’estigma de “comercial”? ¿Popular perquè no pertany a l’alta cultura? ¿Popular com a sinònim d’art oficial? (No oblidem que Polònia acabava de sortir de la dictadura militar quan es va publicar aquest llibre, el 1993)
El crític ens ho aclareix en la segona meitat de la ressenya:
“No obstant això, el seu estil té a veure amb els jocs del postmodernisme: el joc amb el passat, el joc amb el llenguatge, el joc amb el lector.”
Ah, aquest “no obstant”! Es referia doncs a la segona possibilitat: popular en tant que pertanyent a una cultura de segona classe. “No obstant això”, pot adscriure’s (o a ell li ho sembla) a un corrent de pensament amb pedigrí (en aquest cas el postmodernisme). Estem salvats! Ja podem llegir Sapkowski sense haver de justificar-nos: és postmodern! Juga amb el passat, el temps i el lector! (A diferència dels llibres no-postmoderns, segons dedueixo).
No cal esmentar l’originalitat de la història, l’agilitat de la trama, la veu magistral dels personatges…
I, sobretot, evitem dir que el llegim per plaer.

Leave a Reply